• Imprimeix

La Ruta Pompeu Fabra recorre els espais més singulars del Mestre a Bilbao

12/06/2018 09:06
Ruta Pompeu Fabra a Bilbao

En el marc de l'Any Fabra, el dissabte 9 de juny David Paloma i Mònica Montserrat, guies de la Ruta Pompeu Fabra, van anar enfilant explicacions i anècdotes davant d'una trentena de persones interessades a veure els espais de Bilbao lligats a Pompeu Fabra.

Les vuit parades de la ruta van servir per descobrir els punts més i menys coneguts de la vida del Mestre a Bilbao: el Teatre Arriaga, per saber que Fabra havia acabat d'arribar a Bilbao i ja pensava a tornar a Barcelona; l'estrella de Begoña, per revelar les dues hipòtesis que giren entorn d'un inexistent carrer de la Perla; la plaça Unamuno, per contemplar l'Escola d'Arts i Oficis i Capatassos, on Fabra va ensenyar metal·lúrgia general; l'Hotel Torróntegi, lloc del primer homenatge a Pompeu Fabra; el Lion d'Or, que era el cafè de les grans tertúlies, en què Fabra va fer unes quantes coneixences; la plaça de Sabino Arana, a tocar de l'església de Sant Vicent d'Abando, on van batejar la filla gran de Pompeu Fabra, i l'Eixample de Bilbao, seu de les adreces principals del Mestre.

En el terreny personal, Pompeu Fabra va formar una família a Bilbao. El 1902 va arribar-hi sol per ensenyar-hi química, amb motiu d'haver guanyat una plaça a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials, i el 1912, deu anys després, la família ja la formaven cinc membres: Fabra s'havia casat amb Dolors Mestre (a Barcelona) i havia tingut tres filles (a Bilbao): Carola, que va néixer el 1904 al carrer de los Heros; Teresa, que va néixer el 1908 a la plaça de la Casilla, i Dolors, que va néixer el 1912 a Begoña, quan era un municipi independent de Bilbao.

En el terreny professional, Pompeu Fabra va escriure a Bilbao la major part d'articles erudits: «La representació de la l palatal en català», «Les e toniques du catalan», la ponència que va presentar al Primer Congrés Internacional de la Llengua Catalana... També a Bilbao va escriure la gramàtica que els experts consideren més sòlida, la Gramática de la lengua catalana, que no es publicaria fins al 1912.   

La vida de Pompeu Fabra a Bilbao no va ser especialment rellevant pel que fa al dia a dia. Diu Bladé Desumvila, un dels seus biògrafs més destacats, que "en la seva existència profunda, la de la seva vocació, pot dir-se que Pompeu Fabra va viure a Bilbao com si no s'hagués mogut de Catalunya". En canvi, la vida de Pompeu Fabra a Bilbao va ser molt rellevant pel que fa als vessants personal i professional.

La Ruta va acabar a la biblioteca de la Diputació Foral de Biscaia, on Mikel Gorrotxategi, membre de la Secció d'Onomàstica de l'Euskaltzaindia (l'acadèmia de la llengua basca), va oferir una emotiva conferència sobre la prohibició i l'èxit dels noms bascos al llarg de la història.

Ruta Pompeu Fabra té el suport de la Càtedra Pompeu Fabra, la Direcció General de Política Lingüística i l'Institut d'Estudis Catalans (IEC). En aquesta ruta excepcional, fins ara inaudita, hi van participar activistes, professors i filòlegs vinguts sobretot de Catalunya, i també Josep Moran, en representació de la Secció Filològica de l'IEC; Joandomènec Ros, president de l'IEC, i Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística.