• Imprimeix

El Sistema d’Indicadors Lingüístics de la Direcció General de Política Lingüística, presentat en un congrés internacional

22/12/2016 09:12
Teramo

El monitoratge és un procés clau en l’avaluació de polítiques públiques i més concretament en les polítiques lingüístiques, ja que permet fer diagnòstics sobre la situació de les llengües, establir plans d’acció i valorar-ne l’eficàcia. La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) disposa, entre d’altres instruments, del sistema d’indicadors lingüístics (SIL). Aquesta eina, que es va crear al 2006 i es va renovar el 2015, conté una selecció d’indicadors feta per la DGPL, i forma part del marc del Pla estadístic de Catalunya.

Una comunicació que analitzava a fons aquest sistema va ser presentada el dijous 15 de desembre a les X Jornades de Drets Lingüístics -JDL 2016 / Avaluar les polítiques lingüístiques: quins objectius, criteris, indicadors?, que van tenir lloc a les localitats italianes de Teramo i Giulianova entre el 14 i 16 de desembre, organitzades per les universitats de Girona i Teramo i l'associació LEM Itàlia, amb la participació d'Odelleum-Observatori de les Llengües d'Europa i la Mediterrània i el Centre d'Estudis de la Diversitat Lingüística Sociolingua.

El SIL ofereix dades sintètiques sobre l’estat del català en set àmbits: població, Administració, ensenyament, mitjans de comunicació, consum cultural i món digital, món socioeconòmic, territoris de parla catalana i posicionament exterior. Ha estat renovat per adaptar-lo a la situació actual i potenciar-ne les funcionalitats. Aquests canvis tenen quatre eixos principals. En primer lloc, s’han revisat i ampliat les fonts de dades per assegurar la qualitat de la informació que proporciona l’instrument i encabir-hi els nous àmbits de comunicació digitals. En segon lloc, ha canviat el format de visualització de les dades a través de la introducció de gràfics interactius que faciliten la lectura per part dels usuaris. En tercer lloc, el canvi de sistema utilitzat permet fer-ne l’actualització de forma regular. Finalment, i atenent a les necessitats de la societat actual, s’ha assegurat l’accessibilitat al SIL des de qualsevol plataforma digital.

Aquesta renovació de la interfície web facilita l’accés, la comprensió i la futura divulgació de les dades per les xarxes socials. És un exemple de modernització i adaptació a les noves tecnologies i la societat de la informació, amb l’objectiu de poder disposar d’una bona eina diagnòstica i d’arribar a tots els públics de la manera més transversal i transparent.

L’objectiu de la comunicació presentada a Teramo era mostrar els aspectes centrals de l’eina i l’evolució que ha fet, mostrar la manera com els indicadors que en formen part s’integren en l’Informe de política lingüística, que cada any es presenta al Parlament de Catalunya, i com les dades més positives es reutilitzen per a la sensibilització ciutadana en el marc del projecte “Les xifres del català”.

En total, entre el SIL que es pot consultar al web i les dades publicades a l’Informe de política lingüística i el projecte “Les xifres del català”, la DGPL maneja un total de 174 indicadors de 39 fonts diferents.

El sistema inclou dades procedents de diversos tipus de fonts, com enquestes, registres públics o treballs etnogràfics. Entre les enquestes hi ha l'Enquesta d'usos lingüístics a la població. Entre els estudis etnogràfics hi ha l'Ofercat, destinat a conèixer la situació a l'atenció al públic i la retolació. L'estudi més recent és l'Ofercat marques, que té com a objectiu explicar la situació del català a l'atenció al públic i els webs de les marques més notòries. La major part de fonts que integren el SIL s'actualitzen anualment; un 10,5 % ho fan variablement i un 5,3 %, cada 10 anys. Són fonts públiques en un 86,8 % dels casos, privades en un 7,9 % i mixtes en un 5,3 %.

Quant als indicadors, d'un total de 174, el 63,4 % són percentatges, el 32,6 % valors absoluts i la resta mitjanes o índexs construïts. Quant al contingut, el 28,4 % donen compte de l'acció de Govern i el 71,6%, de la situació de la llengua. Dels que donen compte de l'acció de Govern, un 40% tenen relació amb l'aprenentatge; un 38 %, amb el foment de l'ús; un 12 %, amb recursos lingüístics; un 6 %, amb sensibilització i un 4 %, amb drets. Dels que donen compte de la situació de la llengua, un 46,5 % n'expliquen l'ús; un 16,5 %, el coneixement; un 18,9 %, l'oferta lingüística; un 11,8 %, el consum i un 6,3 %, aspectes demogràfics.

Quant als usos, el SIL WEB se centra principalment en la situació lingüística mentre que els indicadors que s'utilitzen a l'Informe de política lingüística se centren, sobretot, en l'acció de Govern.

El congrés de Teramo-Giuliannova tenia com a objectiu explorar les finalitats i les modalitats de la valoració de les polítiques lingüístiques a Itàlia, a Europa i més enllà. El tema és de gran rellevància i genera una àmplia gamma d’interpretacions i d’arguments.