• Imprimeix

El TC admet la constitucionalitat de les lleis d'acollida, cinema, audiovisual i del Codi de consum amb elements interpretatius i esmenes de caràcter restrictiu

Ester Franquesa: "Una vegada més, les sentències del Tribunal Constitucional afebleixen la posició del català"

18/07/2017 12:07
El Tribunal Constitucional (TC) ha fet públic el contingut íntegre de les sentències sobre les lleis d’acollida, del Codi de consum, del cinema i de l’audiovisual. En alguns casos rectifiquen el legislador català retallant mesures de protecció per a les llengües pròpies de Catalunya, el català i l'occità aranès. Les sentències responen a impugnacions impulsades pel Partit Popular, el Govern espanyol i la defensora del poble. Tres de les normes van ser impugnades l’any 2010 i la de l’audiovisual, el 2006. Les sentències han trigat, doncs, 11 anys en un cas i 7 anys en els altres. La directora general de Política Lingüística, Ester Franquesa, ha afirmat que “una vegada més, les sentències del Tribunal Constitucional afebleixen la posició del català”.
 
Pel que fa a la Llei d'acollida de les persones immigrades i les retornades a Catalunya, la sentència accepta que el català sigui llengua vehicular per a la formació i la informació en el servei de primera acollida, sempre que no sigui l'única, i iguala en aquest sentit la validesa de totes dues llengües oficials com a vehiculars. D'altra banda, accepta també que l'aprenentatge de llengües comenci pel català, atès que respon a les polítiques de normalització lingüística, però anul·la l'incís de l'article 9.5 sobre la necessitat d'assolir el coneixement de competències bàsiques en català prèviament a accedir al coneixement de castellà. El resultat és una erosió de l'opció del català com a eina d'acollida. No obstant això, la sentència reconeix l'encert de posar els recursos del Consorci per a la Normalització Lingüística al servei de l'ensenyament de català als estrangers, que la recurrent, la Defensora del Poble, presentava com un atac al castellà. 
 
En la sentència sobre el Codi de consum, el TC declara constitucional l'apartat 1 de l'article 128-1, que preveu el dret dels consumidors a ser atesos oralment i per escrit en la llengua oficial que escullin. El TC declara aquesta regulació ajustada a la Constitució, si bé d'acord amb una interpretació restrictiva del possible abast de l'article. Aquesta interpretació incrementa la inseguretat jurídica creada per la sentència del mateix tribunal contra l'Estatut d'autonomia, inseguretat que a la pràctica perjudica el català i l'occità.  Una restricció que introdueix la sentència és que anul·la el règim sancionador que pugui derivar de l'apartat 1er de l'article impugnat.
 
La decisió del TC també declara constitucional l'article que reconeix el dret als consumidors a rebre documents i informacions en català, sens perjudici del que estableix la legislació estatal quan exigeix l'ús del castellà, com ocorre en l'etiquetatge. A més, el Tribunal deixa oberta la porta a noves regulacions estatals que imposin el castellà i fins i tot a regulacions harmonitzadores i a les limitacions que imposa la normativa europea, causades principalment pel fet que l'Estat espanyol no ha sol·licitat mai l'oficialitat del català, l'occità ni cap llengua pròpia diferent del castellà a les institucions de la Unió Europea. També, doncs, en l'àmbit del consum, la sentència deixa el català en una situació jurídica pitjor que la que tenia amb anterioritat.
 
En abordar la Llei del cinema, el TC també desestima el recurs del Partit Popular si bé rebaixa del 50% al 25% la quota de reserva, és a dir, la presència mínima necessària de català.  Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, ha manifestat “perplexitat” davant d'aquesta reducció a la meitat, ja que establir les quotes concretes no correspon a un tribunal sinó al legislador.
 
Quant a les disposicions lingüístiques de la Llei de l'audiovisual impugnades amb la finalitat d'evitar l'ús normal del català en els prestadors de serveis audiovisuals, el TC estableix que la doble oficialitat ha de ser entesa segons un patró d'equilibri que no atorgui prevalença d’una llengua sobre l'altra i accepta que la llengua normalment usada pels prestadors de serveis d'audiovisual sigui la catalana sempre que no s'exclogui el castellà, com ha estat sempre. També admet com a constitucionals els articles que garanteixen que la major part de canals ofereixin programació en català en el marc de la normalització lingüística del català. Aquesta norma va ser impugnada pel Govern socialista.
 
Resten pendents de resoldre les impugnacions de la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, i la Llei d’educació de Catalunya, impugnades respectivament pel govern socialista i pel Partit Popular els anys 2011 i 2009 respectivament