• Imprimeix

El Tribunal Constitucional reconeix la constitucionalitat de la política lingüística del Govern de Catalunya, amb restriccions

Declara constitucionals les quatre lleis impugnades pel Partit Popular, el Govern central i la Defensora del Poble, amb elements interpretatius restrictius

05/07/2017 10:07
TC
Les quatre lleis amb contingut lingüístic impugnades pel Partit Popular, el Govern central i la Defensora del Poble han estat declarades constitucionals pel Tribunal Constitucional. Les sentències mostren la voluntat del Partit Popular de perjudicar la normalització del català i incidir en la convivència lingüística.
 
A l'espera del text definitiu de les sentències, la nota de premsa emesa pel mateix Tribunal posa de manifest la constitucionalitat dels preceptes lingüístics impugnats de la Llei de l'audiovisual, en concret els 32.3.c), 52.1 .b), 53.1 f), 86.1 i 3 si bé considera que la doble oficialitat ha de ser entesa segons un patró d'equilibri que no atorgui prevalença d’una llengua sobre l'altra. El tribunal accepta que la llengua normalment usada pels prestadors de serveis d'audiovisual sigui la catalana sempre que no s'exclogui el castellà, com ha estat sempre. També admet com a constitucionals els articles que garanteixen que la major part de canals ofereixin programació en català en el marc de la normalització lingüística del català. Aquesta norma va ser impugnada pel Govern socialista.
 
Tot i que declara constitucional l'article 9.4 de la Llei d'acollida, ja que no exclou l'aprenentatge del castellà, anul·la l’incís de l’apartat 9.5 perquè el Tribunal entén l'accés a la formació en castellà queda condicionat a l’assoliment previ d'un nivell de català. Amb tot, la llei i la política lingüística garanteixen que, a més del català, el castellà serà après pels immigrants en la primera acollida.
 
Quant al codi de consum, declara constitucional l'apartat 1 de l'article 128-1, que preveu el dret dels consumidors a ser atesos oralment i per escrit en la llengua que escullin, sempre que s'ajusti als termes de la sentència, que encara no es coneixen, i d'acord amb el dret de disponibilitat lingüística que es pugui desenvolupar en el futur. Segons el Tribunal, no es pot imposar l'ús de cap de les dues llengües, la reciprocitat només és exigible en les relacions entre poders públics i ciutadans, i no accepta el règim sancionador. També declara constitucional l'apartat 2 del mateix article, que reconeix el dret als consumidors a rebre documents i informacions en català, sens perjudici, diu el Tribunal, del que estableix la legislació estatal quan exigeix l'ús del castellà, com ocorre en l'etiquetatge.
 
Sobre la llei del cinema, també desestima el recurs del Partit Popular si bé la quota de reserva, és a dir, la presència mínima necessària de català, es rebaixa del 50% al 25%, sense que se sàpiga en quin barem o paràmetres se sosté aquesta reducció.
 
A l'espera del text complet de la sentència sobre la qual la Direcció General de Política Lingüística farà una nova valoració, considerem que estem davant d'un reconeixement de la validesa de la política lingüística de Catalunya i de l’evidència de la mala intenció amb què les normes catalanes van ser impugnades.
 
Tres de les normes van ser impugnades l’any 2010 i la de l’audiovisual, el 2006. Les sentències han trigat, doncs, 11 anys en un cas i 7 anys en els altres.
 
Resten pendents de resoldre les impugnacions de la Llei de l’occità, aranès a l’Aran, i la Llei d’educació de Catalunya, impugnades respectivament pel govern socialista i pel Partit Popular.

Aquestes decisions judicials mostren la voluntat del Partit Popular de perjudicar la normalització del català i incidir en la convivència lingüística