• Imprimeix

El Departament de Cultura i l'Idescat impulsen una macroenquesta sobre les llengües de Catalunya

Forma part de la Llei del Pla estadístic de Catalunya 2017-2020 i té l’objectiu d’obtenir informació per a la definició de les polítiques lingüístiques del català i de l’occità.

12/03/2018 10:03
Enquesta usos lingüístics

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) inicien aquesta setmana el treball de camp de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018, que aportarà informació actualitzada sobre la realitat lingüística de Catalunya, el coneixement, la identificació lingüística i els usos lingüístics dels ciutadans en diversos espais de relació i consum i permetrà observar-ne l’evolució temporal. L’Enquesta és clau per impulsar polítiques de foment del català i l’aranès més ajustades a les necessitats de la població.

El treball de camp finalitzarà al setembre, un cop realitzades les 9.000 enquestes corresponents a un univers de 6.443.771 milions de persones de 15 anys o més. L’edició de 2018 s’amplia amb 1.500 enquestes més que la mostra de 2013, que era de 7.500. L’ampliació del mostreig en millorarà la perspectiva territorial, especialment per aprofundir en el coneixement de la realitat lingüística de les àrees metropolitanes. L’Idescat i Política Lingüística faran públics els resultats de l’Enquesta 2018 la primavera de 2019.

L’operació estadística, una de les més importants d’Europa en matèria de llengua, permetrà saber el grau de coneixement del català, el castellà i l’occità, aranès a l’Aran, el francès i l’anglès; actualitzarà la informació de les altres llengües parlades pels ciutadans de Catalunya, i les actituds que la població té sobre l’ús actual i futur del català.

L’Enquesta, amb el qüestionari disponible en català, castellà i occità, segueix la metodologia multicanal perquè els enquestats puguin respondre’l per un dels tres canals possibles: Internet, telefònic o presencial.

L'Enquesta d’usos lingüístics a la població 2018 és una operació estadística oficial inclosa en la Llei del Pla Estadístic de Catalunya 2017-2020 (Llei 5/2016, del 23 de desembre, del Pla estadístic de Catalunya 2017-2020 i de modificació de la Llei 23/1998, d'estadística de Catalunya). 

Impuls de polítiques

L’Enquesta d’usos lingüístics a la població és clau per articular polítiques lingüístiques més ajustades a les necessitats dels ciutadans i a la realitat territorial. L’Enquesta de 2013 va evidenciar que el 40,6% de la població de 15 anys i més tenia interès a aprendre català o millorar-ne els coneixements. Arran dels resultats de l’Enquesta, la Direcció General de Política Lingüística va impulsar el programa Èlia (acrònim d’Estratègies de llengua i aprenentatge), que té l’objectiu final d’innovar en l’oferta formativa de català per a adults per adaptar-la a les necessitats actuals de la ciutadania. El Consorci per a la Normalització Lingüística organitza la formació de català des de 22 centres a prop de 150 punts del territori, amb més de 76.000 inscrits l’any. Unes 250.000 persones estan inscrites al curs en línia Parla.cat.

Una altra aplicació dels resultats de l’Enquesta és el programa Emmarca’t que la Direcció General de Política Lingüística impulsa per acostar el català a grans marques amb estratègies de màrqueting basades fonamentalment en la proximitat i la satisfacció dels seus públics objectius. L’Enquesta va reflectir l’afectació en els usos lingüístics de processos macroeconòmics com la fusió d’entitats bancàries i la importància creixent de les grans empreses en les relacions lingüístiques amb els consumidors. El programa Emmarca’t ha determinat com a destinatàries principals de l’acció les 480 marques més notòries per als ciutadans, d’entre les marques de més de 600.000 empreses de Catalunya. Paral·lelament, el Consorci per a la Normalització Lingüística treballa amb els principals agents econòmics d’àmbit local. També, arran de l’enquesta, s’han dissenyat programes específics per estendre el català i incidir en la qualitat lingüística, com és el cas del comerç de Tarragona. També en l’àmbit comercial, la Fundació PuntCat, amb el suport de Política Lingüística, ha impulsat el programa Comerçlocal.cat. 

Instrument de cooperació i recerca

En l’explotació de dades de l’Enquesta d’usos lingüístics anterior, la Direcció General de Política Lingüística ha comptat  amb la col·laboració de 18 experts en demografia, sociologia i sociolingüística, i amb la cooperació dels principals organismes de recerca acadèmica en sociologia de la llengua a Catalunya, com el CUSC, adscrit a la Universitat de Barcelona, i la filial sociolingüística CRUSCAT, adscrita a l’Institut d’Estudis Catalans. L’Enquesta ha contribuït a determinar programes específics adreçats als nous aprenents en cooperació amb entitats diverses. La DGPL ha donat suport a projectes de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL) com Xerrem i Junts, i a projectes orientats a la cohesió social impulsats per la Plataforma per la Llengua, entre d’altres.

La Direcció General de Política Lingüística va establir acords amb organitzacions acadèmiques d’altres territoris de llengua catalana per impulsar-hi enquestes anàlogues. Fruit d’aquesta cooperació, s’han fet les enquestes de la Catalunya del Nord, les Illes Balears, l’Alguer i la Franja d’Aragó. Política Lingüística prepara els resultats conjunts, també amb l’aportació dels governs andorrà i valencià. 

El català, segons l’enquesta de 2013

L’any 2013, la majoria de la població de 15 anys i més declarava entendre, saber parlar, llegir i escriure el català, en les proporcions següents: entendre (94,3%), saber parlar (80,4%), llegir (82,4%) i escriure (60,4%). En nombres absoluts, hi havia 5.899.400 persones de 15 anys i més que entenien el català, 5.027.200 de persones que el sabien parlar, 5.152.400 persones que el sabien llegir i 3.776.300 persones que el sabien escriure. El castellà és conegut pel 95% de la població de 15 anys i més, que declarava entendre, saber parlar, llegir i escriure el castellà.

La darrera edició de l’Enquesta d’usos lingüístics de la població va revelar que prop de 3 milions de persones que no tenien el català com a llengua inicial el sabien parlar i que hi havia més de 600.000 persones que tenien el català com a llengua habitual tot i no ser la seva llengua inicial o primera llengua apresa. Va reflectir l’estabilització en la caiguda del català com a llengua d’ús habitual detectat l’any 2008 a causa del flux migratori. L’enquesta també va mostrar que hi ha 6 punts de diferència entre la població que parlava català amb els fills respecte de la que ho feia amb la mare. Per tant, la transmissió lingüística intergeneracional del català continua sent positiva.

En relació amb els usos de l’occità aranès, el 80,7% de la població de la Val d’Aran l’entén, el 55,6% el sap parlar, i gairebé un 35% el sap escriure. Els més grans de 65 anys mostren més coneixement de l’occità aranès pel que fa a entendre’l i parlar-lo i la població fins a 30 anys són els que més saben llegir-lo i escriure’l fruit de la política lingüística seguida.

Pel que fa a l’ús d’altres llengües, el 38,4% de la població entenia l’anglès, el 31% el parlava, el 34,7% el sabia llegir i el 30,6% el sabia escriure.

L’Enquesta 2018 es farà a 9.000 persones, 1.500 més que en l’Enquesta precedent de 2013.