• Imprimeix

Inauguració de la Mòstra de Cinèma Occitan

22/09/2017 11:09
Mòstra de Cinèma Occitan

La 10a edició de la Mòstra de Cinèma Occitan s’inaugura oficialment el proper dilluns, 25 de setembre, a les 18:00 hores, a la Biblioteca Pública de Lleida. La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura organitza aquesta activitat amb l’objectiu de promoure el coneixement de la realitat de la llengua occitana i impulsar la creació cinematogràfica en aquesta llengua. En l’organització hi col·laboren diferents institucions, entitats culturals i empreses tant de Catalunya com d’Occitània, i universitats que en faciliten la presència arreu dels territoris català i occità.

En la Sessió del dia 25, es projectarà el documental Lo sol poder es que de dire, en què l’escriptora, assagista i crítica literària Fausta Garavini presenta una visió del món cultural i literari occità contemporani, que acompanya amb comentaris i lectures de textos de diversos autors literaris occitans del segle XX. Fausta Garavini, professora a la Universitat de Florència, és també especialista en l’obra del conegut pensador i polític del segle XVI Michel de Montaigne, de qui va estudiar el vessant lingüístic i cultural occità de la seva obra. Fausta Garavini va ser esposa de l’eminent autor i intel·lectual occità Robèrt Lafont.

La sessió es completarà amb un col·loqui a càrrec del professor Jaume Figueras, traductor i especialista en literatura occitana, que exposarà una visió de conjunt dels principals moments de la història de la literatura occitana des dels seus orígens.

En aquesta edició, la Mòstra ha modificat el calendari habitual d’inici i final, que aquest any va de setembre a desembre, període en què tindran lloc la majoria de les sessions d’exhibició en diverses localitats. Prèviament han tingut lloc algunes sessions com a la Universitat Catalana d’Estiu a Prada de Conflent, que no es podien ajustar al nou calendari.

Films que es projectaran a la Mòstra:

Eths de Bèthhag

Bèthhag és una petita comuna occitana situada al Departament de l’Arièja.  Com tants i tants altres pobles a banda i banda dels Pirineus, la població que hi resideix conserva les formes de viure tradicionals, la seva cultura ancestral i una vinculació molt particular amb la terra i el paisatge.

Fecas e Godilhs

Els carnavals de la Vall de l’Aude, que s’allarguen de finals de gener a principis d’abril, tenen l’honor de ser els més llargs del món.  Llemotges i les localitats veïnes s’organitzen per oferir aquest espectacle festiu i participatiu, atorgant-li una singularitat pròpia i única.

Lo sol poder es que de diré

Fausta Garavini és una de les veus més autoritzades per parlar de l’occità i de la seva literatura.  Crítica literària, escriptora, assagista i traductora, ens presenta, en aquest documental, la seva visió d’aquest univers cultural, a través de les seves opinions i d’una acurada selecció de textos de diferents autors occitans.

Pelòt

El bandolerisme és un element transversal a totes les societats que apareix com a tal cap al segle XV i que s’allarga ben bé fins al XIX.  La transmissió oral i la recreació literària romàntica de molts d’aquests bandolers ha donat lloc a tota mena de llegendes i de narracions on es barregen realitat i ficció d’una manera gairebé inseparable.  Jan Lamon, “Lo Pelòt” és un d’aquells bandolers llegendaris, a cavall entre la realitat I el mite.

Shens papèrs

El videoclip, com a forma d’expressió audiovisual és un recurs cada cop més present, però amb una implantació encara reduïda pel que fa a la música occitana.  En aquesta ocasió, Art’òc ens presenta el seu primer treball en aquest gènere. Tot un cant a la tolerància i al respecte a les persones, en una encertada combinació de música, dansa i imatge.

Víver uei entre Tromosa e Gavarnia

Gèdra és una petita localitat pirinenca, situada davant dels circs de Tromosa, Gavernia i Estaubé, la qual cosa li confereix una personalitat pròpia i singular.  De tota manera, igual que passa a tantes i tantes comunitats de muntanya al llarg d’Europa, els seus habitants es debaten entre el manteniment d’unes formes de vida tradicionals, vinculades a la ramaderia principalment i una cada cop més puixant indústria turística, no sempre prou ben compatible.