• Imprimeix

L’Estat presenta el 5è Informe sobre el compliment a Espanya de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM)

La Generalitat de Catalunya va presentar el seu informe previ a l’Estat l’any 2017

10/09/2018 13:09
Acord de col·laboració amb el Consell dels col·legis d'advocats per fomentar el coneixement i l'ús del català en la seva activitat professional

El Consell d’Europa ha publicat l’Informe sobre el compliment de la Carta europea de les  llengües regionals o minoritàries (CELRoM) que ha presentat el Govern espanyol. L’Estat elabora periòdicament aquest informe des de 2002, un any després de l’entrada en vigor d’aquest tractat internacional a Espanya. Aquest és el cinquè informe presentat fins ara.

La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, amb la col·laboració dels Departaments de la Presidència, Empresa i Coneixement, Ensenyament, Justícia i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya va redactar i presentar el juliol passat un informe a l’Estat sobre el compliment de la CELRoM amb dades sobre coneixement i ús de les llengües catalana i occitana, actuacions de política lingüística en diversos àmbits, com ara ensenyament, justícia, indústries culturals, mitjans de comunicació, entre d’altres, impulsades per l’Administració de la Generalitat i les entitats locals i, també, sobre l’actuació de l’Administració central. Aquest informe responia a la petició formulada pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, que és el responsable de presentar periòdicament davant del Consell d’Europa l’informe sobre el grau de compliment per part de l’Estat espanyol de la Carta europea de les llengües i de les recomanacions que els comitès d’experts i de ministres del Consell li han fet en els períodes anteriors. L’informe presentat per l’Estat per al conjunt de les llengües té 302 pàgines. El presentat a l’Estat per la Generalitat de Catalunya sobre el català i l’aranès en té 118.

Greuges de l'Estat

L'Informe, a petició del Consell d'Europa, fa especial atenció en els àmbits següents: ensenyament, justícia, autoritats administratives i serveis públics, mitjans de comunicació, activitats i serveis culturals, vida econòmica i social i intercanvis transfronterers. Entre d'altres aspectes, l’informe de la Generalitat denuncia l'incompliment per part de l'Estat de les recomanacions del Consell de Ministres del Consell d'Europa que afecten Catalunya sobre aspectes com els següents:  

  • L'Estat no ha modificat el marc jurídic perquè les autoritats judicials, penals, civils i administratives puguin usar el català en procediments a petició de les parts ni ha adoptat mesures jurídiques i pràctiques per garantir que una proporció adequada del personal judicial tingui capacitat per treballar en català.  
  • Es mantenen els efectes negatius de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya.   
  • Continua la voluntat de recentralització de competències i de refermament de la posició del castellà a Catalunya per part de l’Estat.  
  • Continuen vigents les mesures contràries a la Carta com ara la LOMCE.   
  • Persisteix l’impacte del dèficit fiscal en el finançament d’activitats de suport a les llengües catalana i occitana.   

Entre els aspectes positius, l'informe de la Generalitat destaca les mesures adoptades per les administracions catalanes per garantir l'ús del català en els serveis públics, i les mesures per garantir la disponibilitat lingüística en occità, gràcies a l’esforç que han portat a terme. També destaca la recuperació de les relacions de cooperació amb tots els governs dels territoris de llengua catalana  

D’altra banda, les direccions generals de Política Lingüística dels governs dels tres territoris de l’Estat en què el català és oficial van trametre el seu informe previ, en versió anglesa, al Comitè d’Experts del Consell d’Europa.