• Imprimeix

La Generalitat aplega en un informe els incompliments lingüístics de l'Estat

L'informe sobre la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries per al període 2013-2016 desgrana desenes de greuges envers la llengua pròpia de Catalunya

17/07/2017 07:07
Informe del compliment de la CELRoM
La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, amb la col·laboració dels Departaments de la Presidència, Empresa i Coneixement, Ensenyament, Justícia i el Consell de l'Audiovisual de Catalunya, ha elaborat un informe que avalua l'acompliment i l'incompliment per part de l'Estat espanyol de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM) per al període 2013-2016. El document recull nombrosos greuges jurídics del l'Estat envers la llengua catalana i l'occitana. Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística, ha afirmat que "l'Estat no ha fet cap pas efectiu per millorar l'acompliment de la Carta europea des del darrer informe que es va emetre, que ja era sensiblement negatiu." 
 
Tot i que l'Estat espanyol va subscriure la Carta Europea l'any 1992 i la va ratificar el 2001, en aquests anys no ha portat a terme accions significatives per garantir-ne l'acompliment, com han anat reflectint en els diversos informes emesos les indicacions del Comitè d'Experts i els acords successius del Comitè de Ministres del Consell d'Europa. 
 
L'informe elaborat per la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya tramès al Ministeri de la Presidència i per a les Administracions Territorials del Govern d’Espanya, organisme responsable d'elaborar un informe únic per al conjunt de l'Estat d'acord amb el que preveu l'article 15 de la Carta. Així mateix serà tramès al Consell d'Europa de manera simultània a la tramesa que els governs valencià i balear faran dels que han elaborat les direccions generals de Política Lingüística respectives. 
 
Un diagnòstic complet dels greuges de l'Estat 
L'Informe, a petició del Consell d'Europa, fa especial atenció en els àmbits següents: ensenyament, justícia, autoritats administratives i serveis públics, mitjans de comunicació, activitats i serveis culturals, vida econòmica i social i intercanvis transfronterers. Entre d'altres aspectes, l’informe de la Generalitat denuncia l'incompliment per part de l'Estat de les recomanacions del Consell de Ministres del Consell d'Europa que afecten Catalunya sobre aspectes com els següents:  
 
·         L'Estat no ha modificat el marc jurídic perquè les autoritats judicials, penals, civils i administratives puguin usar el català en procediments a petició de les parts ni ha adoptat mesures jurídiques i pràctiques per garantir que una proporció adequada del personal judicial tingui capacitat per treballar en català.  
 
·         Es mantenen els efectes negatius de la sentència del Tribunal Constitucional de 2010 sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya.   
 
·         Continua la voluntat de recentralització de competències i de refermament de la posició del castellà a Catalunya per part de l’Estat.  
 
·         Continuen vigents les mesures contràries a la Carta com ara la LOMCE.   
 
·         Persisteix l’impacte del dèficit fiscal en el finançament d’activitats de suport a les llengües catalana i occitana.   
 
Entre els aspectes positius, l'informe de la Generalitat destaca les mesures adoptades per les administracions catalanes per garantir l'ús del català en els serveis públics, i les mesures per garantir la disponibilitat lingüística en occità, gràcies a l’esforç que han portat a terme. També destaca la recuperació de les relacions de cooperació amb tots els governs dels territoris de llengua catalana  
   
La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries 
La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries va ser aprovada pel Comitè de Ministres del Consell d'Europa el 25 de juny de 1992 i va entrar en vigor el 1998, un cop la van ratificar sis estats: Finlàndia, Hongria, Liechtenstein, Noruega, els Països Baixos i Croàcia.   
 
Va ser signada pel Govern espanyol el mateix any 1992 i l’instrument de ratificació va ser dipositat al Consell d’Europa el 2001. La CELRoM forma part del corpus jurídic espanyol des de la seva entrada en vigor, l’1 d’agost de 2001.   
La Carta reconeix les llengües definides com a "regionals o  minoritàries" com a expressió de riquesa cultural i compromet els estats signants a fer possible l'ensenyament, en tot o en part, en aquestes llengües i també a poder-les usar a  l'administració, la justícia i els mitjans de comunicació, entre altres àmbits.   
Les ratificacions dels estats indiquen les llengües emprades i  les disposicions de la Carta que decideixen aplicar. La ratificació de la Carta per part de l’Estat espanyol el compromet a aplicar els graus més alts de protecció de les  llengües pròpies diferents del castellà allà on són oficials.   
 
La Declaració espanyola fa constar que "s'entenen per llengües regionals o minoritàries, les llengües reconegudes com a oficials als estatuts d'autonomia de les comunitats autònomes del País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia, Comunitat Valenciana i Navarra".   
 
 
 

Ester Franquesa: "L'Estat no ha fet cap pas efectiu per millorar l'acompliment de la Carta europea des del darrer informe que es va emetre, que ja era sensiblement negatiu"