• Imprimeix

Mor Joshua A. Fishman, un referent mundial en sociolingüística, amic del català

09/03/2015 11:03
Joshua A. Fishman

El dia 1 de març va morir el sociòleg nord-americà Joshua A. Fishman, a l’edat de 88 anys. Referent mundial en sociologia del llenguatge, planificació lingüística, educació bilingüe i etnologia de la comunicació, seguia de prop el procés de recuperació que ha viscut el català els darrers 40 anys i hi simpatitzava profundament. Amb motiu del seu traspàs, Ester Franquesa, directora general de política lingüística, en remarca l'afabilitat i la cordialitat amb què feia conèixer el seu treball acadèmic sobre les polítiques lingüístiques, d'elevat rigor i gran aplicació a Catalunya. La seva proposta teòrica per superar processos de substitució lingüística com els que ha viscut el català durant segles ha estat present en l'articulació  de la política lingüística que el Govern de Catalunya ha aplicat des que va ser restaurat.

Professor emèrit en ciències socials a la Yeshiva Universityde Nova York i professor visitant en Educació a la Stanford University, Fishman va venir a Barcelona per primera vegada el 1998 per assistir a un seminari del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelona. L'any 2004 va rebre a Barcelona el Premi internacional Linguapax, UNESCO, en reconeixement a la tasca excepcional en el camp de la diversitat lingüística i l'educació multilingüe. Fishman va mantenir una estreta relació amb personalitats del món acadèmic i de la sociolingüística catalana. L'obra Reversing Language Shift. Theoretical and Empirical Foundations of Assistance to Threatened Luanguages (1991) és a l’arrel de l’expressió “capgirament de la situació lingüística”, molt emprada en la sociolingüística catalana, que considera que el manteniment d’una llengua té com a punt neuràlgic la transmissió intergeneracional.  

D’altra banda, el 29 de juny de 2010 va manifestar la decepció per la sentència del Tribunal Constitucional de l’Estat espanyol, que va declarar inconstitucional l’article 6.1 de l’Estatut de Catalunya, que reconeixia que el català és la llengua d’ús normal i preferent de les administracions públiques i dels mitjans de comunicació públics. Considerava que el reconeixement del català com a llengua pròpia en l’Estatut era una valor positiu al ulls del món civilitzat modern i un gran actiu per a la reputació d'Espanya al organismes internacionals dedicats a la pau i l'entesa entre els pobles.