• Imprimeix

El català, llengua romànica

El català és una llengua indoeuropea descendent del llatí que forma part de la família de les llengües romàniques occidentals com el francès, l’occità, el retoromànic, el castellà, el gallec o el portuguès. Com a llengua romànica occidental el català ocupa un lloc intermedi entre el grup gal·loromànic (francès, occità) i el iberoromànic (castellà, gallec i portuguès). Fins al segle xv va estar adscrit al primer grup, però a partir d’aquest segle s’ha anat acostant al segon.

 

Els trets característics de la llengua catalana que en algun cas comparteix amb altres llengües són els següents:

 

Ortografia

- Presència de la ela geminada, una ela doble amb un punt volat al mig (l·l, L·L

Vocalisme

- Vuit sons vocàlics, dels quals set en posició tònica:

[a], [ε], [e], [i], [ɔ], [o], [u]

El so [ˆɘ] apareix en posició àtona

- Neutralització de a, e àtones en [ɘˆ] i de o àtona en [u] en català oriental

- Aparició sovintejada de diftongs decreixents:

ai (mai, caire)                   au (trau, caure)

ei (eina, llei)                     eu (creure, heura)

oi (noi, boina)                   iu (niu, escriure)

ui (cuina, fruita)                ou (nou, pou).

Consonantisme

-Hi ha vint-i-un sons consonàntics:

1

[p]

pol, copa, cop

12

[ʒ]

gec, boja

2

[b]

bol

13

[tʃ]

txec, cotxe, maig

3

[t]

tic, rata, mot

14

[dʒ]

platja

4

[d]

dic

15

[m]

mat, amic, prim

5

[k]

col, roca, poc

16

[n]

nou, mina, n

6

[ɡ]

gat

17

[l]

laca, pala, pal

7

[f]

foc, bufar, baf

18

[ɲ]

nyap, canya, pany

8

[v]

vent, rave

19

[ʎ]

llac, callar, tall

9

[s]

suc, massa, dos, cel, oci, ça, plaça, lluç

20

[r]

cera

10

[Ζ]

zero, cosa, onze

21

[rr]

rosa, serra,

11

[ʃ]

xec, baixa, boix

 

 

- Presència de la ela palatal [ʎ] en totes les posicions: lloc, palla, clavell

- Manteniment de grups consonàntics finals com ara:

-rt, -rd (curt, sord)             -rp, -rb (serp, corb)              -rc, -rg (corc, amarg)

-st (llest)                           -sp (cresp)                           -sc (tosc)

-lt (alt)                              -lp, -lb (talp, alb)                  -lc (calc)

-nt (vent)                          -mp (camp)                          -nc, -ng (ronc, sang)

Morfologia

- Presència de molts monosíl·labs:

un, dos, tres, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, cent, mil

braç, cap, coll, cor, dent, dit, front, , nas, peu, ull

all, brou, carn, llet, nap, ou, pa, peix, sal, suc, vi

arç, clop, faig, om, pi, teix, tell, vern

blanc, beix, blau, falb, glauc, groc, gris, roig, verd

- En el sistema de pronoms personals febles destaca el pronom neutre ho, cas ben particular entre les llengües romàniques.

- Dues formes de passat: passat simple i passat perifràstic. Aquest darrer format amb l’auxiliar anar i l’infinitiu del verb corresponent (vaig + INF...).

La segona és l’única que es fa servir en la majoria dels parlars.

passat simple                   passat perifràstic

parlí                                   vaig parlar

parlares                            vas parlar

parlà                                  va parlar

parlàrem                           vam parlar

parlàreu                            vau parlar

parlaren                            van parlar

Lèxic

- La base lexical és llatina (cadira, ull) amb algun element preromà (esquerra, tancar). Ara bé, fruit de les influències històriques hi ha manlleus d’orígens diferents: sobretot germànics (blau, guerra), àrabs (setrill, magatzem), francesos (xalet, xofer), castellans (taquilla, tarda), italians (espagueti, aquarel·la), anglesos (xou, càmping).

- Comparació entre llengües romàniques

llatí

català

occità

francès

italià

espanyol

portuguès

romanès

patre

pare

paire

père

padre

padre

pai

tată

fīlĭu

fill

filh

fils

figlio

hijo

filho

fiu

tabŭla / mensa

taula

taula

table

tavola

mesa

mesa

masă

fenĕstra / ventu / januella

finestra

fenèstra

fenêtre

finestra

ventana

janela

fereastră

cocīna

cuina

cosina

cuisine

cucina

cocina

cozinha

bucătărie

formatĭcu / cāesu

formatge

formatge

fromage

formaggio

queso

queijo

brânză

lacte

llet

lach

lait

latte

leche

leite

lapte

capra

cabra

cabra

chèvre

capra

cabra

cabra

capră

nŏcte

nit

nuèch

nuit

notte

noche

noite

noapte

plŏia

pluja

pluèja

pluie

pioggia

lluvia

chuva

ploaie

aestīvu / verānus

estiu

estiu

été

estate

verano

verão

vară