• Imprimeix

La llengua occitana

L’occità és una llengua romànica occidental. Les denominacions occità i llengua occitana provenen del llatí hoc (‘això’), que en occità esdevé oc (‘sí’). D’aquest mateix terme deriva també llenguadoc (‘llengua d’oc’), que avui dia dóna nom a un dels dialectes, si bé havia servit per denominar el conjunt de la llengua. El mateix va passar amb les denominacions provençal, llemosí o gascó, que foren emprades per denominar l’occità en diversos moments històrics. Es calcula que parlen occità 3 milions de persones.

L’occità antic i modern es desglossa en les varietats dialectals següents: el llemosí, l’alvernès, el provençal alpí, el gascó, el llenguadocià i el provençal.

Occità i català són dues llengües pròximes en la geografia, amb contactes i paral·lelismes històrics i també amb una gran afinitat en les estructures lingüístiques.

Occitan

Català


Adieu-siatz / adishatz

Mercés (plan)

Òc, non / non (o) sabi pas

Benvengut -uda, coma va, va plan?

Perdon, perdonatz-me, se vos plai

Qui, que, quand, quant, ont, coma

Non (o) compreni pas

Cèrqui, cercam, cercatz

Trabalhar, beure, manjar, dormir


Bon dia / adéu-siau

(moltes) Gràcies 

Sí, no / no (ho) sé pas

Benvingut -uda, com va, va bé?

Perdó, perdoneu, si us plau

Qui, què, quan, quant, on, com

No (ho) comprenc pas

Cerco, cerquem, cerqueu

Treballar, beure, menjar, dormir

 

 

Data d'actualització:  09.11.2010