• Imprimeix

Marc legal

L'origen de les proves d'habilitació per a la traducció i la interpretació jurades se situa en les gestions fetes des de 1983 a favor de la traducció i la interpretació jurades. Aquell any apareixen les primeres iniciatives tant des de l'àmbit dels poders públics (Govern de la Generalitat, Parlament de Catalunya) com des de l'àmbit professional (Associació Professional Catalana de Traductors i Intèrprets Jurats i també, més endavant, l'Associació Professional de Traductors, Intèrprets i Correctors en Llengua Catalana). 

L'any 1986, la interpretació restrictiva que el Tribunal Constitucional (TC) fa de la traducció i la interpretació jurades previstes a la Llei bàsica de normalització de l'ús de l'èuscar (1982) fa que les iniciatives abans esmentades no puguin donar el fruit esperat. Del 1984 al 1992, però, el Ministeri d'Afers Exteriors (MAE) decideix d'incloure el català com una de les llengües objecte de traducció jurada a l'espanyol. 

Mentrestant, arran d'una sentència del TC del 1989 sobre l'habilitació de guies intèrprets de turisme de la Diputació Regional de Cantàbria, el TC distingeix entre professions titulades (per a l'exercici de les quals cal tenir un títol oficial, la qual cosa és competència exclusiva de l'Estat) i altres menes d'activitats laborals i professionals (per a l'exercici de les quals l'Administració pot exigir l'obtenció prèvia d'autorització o de llicència administrativa o la superació de certes proves d'aptitud o habilitacions, competència que pot exercir una comunitat autònoma). Aquesta interpretació, juntament amb altres consideracions del Govern de l'Estat —com ara que tot allò que tingui a veure amb les llengües de les comunitats autònomes amb llengua pròpia és competència d'aquestes comunitats—, fa decidir al MAE de no convocar més la prova de català (novembre de 1992). 

La distinció entre títols i habilitacions que fa el TC i la no presència del català en la traducció jurídica a causa de la decisió del MAE, juntament amb altres raonaments i fonaments jurídics, va fer decidir a la Generalitat de Catalunya d'assumir la competència en matèria de traducció i interpretació jurades. Fruit d'això és el Decret 87/1994, de 19 d'abril, de traducció i interpretació jurades d'altres llengües al català, el qual regulava dos aspectes bàsics: les proves necessàries per a l'habilitació professional per a la traducció i la interpretació jurades d'altres llengües al català i la creació d'un registre de traductors i intèrprets jurats. Aquest Decret va quedar derogat pel Decret 119/2000, de 20 de març, que introduïa les modificacions següents: el reconeixement específic del caràcter oficial de les traduccions i interpretacions; la regulació de la traducció i la interpretació no només d’altres llengües al català, sinó també del català a d’altres llengües, i l’elevació del nivell acadèmic per a presentar-se a les proves i obtenir el nomenament de traductor i intèrpret jurat, que serà com a mínim, el títol de diplomatura, enginyeria tècnica, arquitectura tècnica o equivalent. La disposició transitòria establia que les persones ja inscrites al Registre de traductors i intèrprets jurats d’acord amb el Decret 87/1994, quedaven habilitades per fer traduccions o interpretacions inverses. 

El Decret 119/2000 ha estat derogat pel Decret 129/2018, de 26 de juny, les principals novetats del qual són: la supressió de l’obligació de convocar proves cada any; la supressió de les proves específiques de llengua catalana i de dret, que queden integrades en les proves específiques; l’adequació al nou sistema universitari de graus, d’acord amb els criteris de l’espai europeu d’educació superior i el sistema europeu de transferència de crèdits, i l’adequació a la normativa aplicable en matèria de protecció de dades personals.

Data d'actualització:  29.06.2018