• Imprimeix

Català a l'atac

Microespais de divulgació lingüística

Català a l’atac és una sèrie de microespais, d’uns 40 segons de durada, de divulgació de temes lingüístics. Els episodis mostren, amb sentit de l’humor, la riquesa expressiva de la llengua catalana, com poden ser col·loquialismes que els diccionaris encara no han incorporat, etimologies curioses, sinònims, frases fetes i varietats dialectals.

El projecte s’emmarca dins la iniciativa de l’Any de la Paraula Viva, que ha organitzat la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans amb el motiu del centenari de la seva creació.

El títol del programa parteix del cèlebre palíndrom. Català a l’atac s’emet a TV3, de dilluns a divendres, abans del Telenotícies comarques i del Telenotícies vespre.

Destaquem

Català a l'atac

Tots els vídeos emesos d'aquesta sèrie.

Vídeos emesos el 2012

  • Digue-li barret
    Digue-li barret, digue-li ‘sombrero’. Vol dir que tant li fa, que dues coses són tan semblants que són indiferents.
  • Dret
    El poble català té dues postures fonamentals. La primera és dret i la segona postura fonamental del poble català és assegut. Sí, senyor!
  • Coça
    Quina diferència hi ha entre coça i guitza? Cap. Són el mateix: un cop donat amb el peu.
  • Apujar
    Per conservar els cangurs en bon estat se'ls ha d'apujar la llum, se'ls ha d'apujar la calefacció i se'ls ha d'apujar la música. Apa, ja esteu sobre avís.
  • Hac aspirada
    En aquest món cruel i terrible en què vivim, no totes les hacs són mudes. També hi ha algunes hacs aspirades. Com halar.
  • Fer cara de tres déus
    Què vol dir fer cara de tres déus? És molt senzill, fer cara de tres déus és tenir un posat adust, sever.
  • Un puta
    Un puta és un murri, algú que és astut, sagaç, llest. Que actua amb puteria.
  • Calés
    Per lluir s'ha de patir i tenir calés... De diners, no se'n tenen mai prous.
  • Bona sort
    La nit abans d'un examen, molts nens catalans demanen a Déu que es cremi l'escola. Però per sort Déu no atén les seves pregàries.
  • Portaplatets
    El portaplatets és aquell individu que escampa notícies i rumors de tercers com algú que porta platets, que són assumptes privats dels altres.
  • Bufetada
    La bufetada, el mastegot, la cleca es donen a la cara, així com la galeta, la galtada i la catxamona.
  • Nyap
    Quan una cosa està mal feta, diem que és un esguerro i també fem servir altres paraules. Nosaltres preferim fer las coses ben fetes!
  • Passa que t'he vist
    Quan alguna cosa és molt senzilla o bé de poca qualitat diem que és de can No-t'hi-fixis, o de can Paquetilla o de can Passavia o o que és passa-que-t’he-vist.
  • Feina
    És evident que, entre nosaltres, la feina està sobrevalorada. Preservem la ganduleria catalana! Dropos catalans, unim-nos!
  • Anar-se'n a la francesa
    Si anar-se'n a la francesa és tocar el dos sense dir adéu, què vol dir que algú és de Madrid? Que es queda els calés? Que rellisca sovint? Que no tanca les portes?
  • Melic
    Però, ¿què vol dir exactament quan algú ens diu en sentit figurat: Perdona, però avui tinc molts melics per lligar! Ací ho sabreu en un tres i no res.
  • Desar
    Quan arriba l'hora d'endreçar, tots els catalans es pregunten angoixats: hem de guardar o hem de desar? Són gairebé el mateix.
  • Tifa
    Tot sovint els catalans ens preguntem angoixats: "Com s'hauria de dir 'pijo' en català?" La paraula més estesa per 'pijo' és tifa. Apa, a fer el tifa!
  • Veus
    Al congrés internacional de robòtica de Harrisburg de 1948, els científics van debatre quina veu havien de tenir els robots. Sisplau, feu córrer la veu.
  • Rai
    En els últims segles, ens ha envaït una partícula inquietant. El Rai. Malament rai!
  • Enxubat
    Per uns catalans, enxubat es diu d'un espai tancat on l'aire no es renova. Per uns altres catalans, enxubat vol dir reclòs en un lloc estret.
  • Friqui
    Les paraules neixen, creixen, van a l'oficina i moren. Quan en neix una, tot són alegries. Una paraula nova és fric. Quina joia!
  • Carrincló
    La campanya del regal carrincló és tot un èxit. Fins i tot ens arriben comandes de l'estranger. Demanen, sobretot, cendrers fets amb petxines.
  • Pagant sant Pere canta
    Però, com se l'ha de pagar, sant Pere? Bitllo-bitllo? Trinco-trinco?O a sant Pere se li pot dir allò de "Ja ho trobarem!"? Veiem-ho!
  • Ensopegar
    Per ensopegar, el peu ha de topar amb un obstacle i entrebancar-se. Ha quedat clar? Doncs, apa!
  • Barcelonins
    A la ciutat de Barcelona se la coneix com Can Fanga o també la Mata. I els barcelonins són els de can Fanga o els de la Mata...
  • Cop de cap
    La vida ens dóna molts cops. Ací en repassem uns quants per donar-vos un cop de mà.
  • Fer un bisbe
    Fer un bisbe és quan dos individus diuen alhora una mateixa paraula, per casualitat, d'una manera espontània...
  • Dormir com un soc
    Mentre que la gran majoria de catalans dormen com un tronc, n'hi ha d'altres que passen la nit del lloro...
  • Marranada
    Ara que no ens sent ningú, per vostè, ¿què és una marranada? Aquí ho podrà esbrinar sense dilació.
  • Mindundi
    És vostè un ningú, un no ningú o un nyèbit? No ho sap? Ací s'explica de manera fefaent el que signifiquen aquestes paraules.
  • Tarannà
    És una ideologia política? Una recepta de cuina? O bé un caràcter o manera de fer?
  • Capsa
    Quina és la frontera entre capsa i caixa? A partir de quin moment un objecte deixa de ser una capsa i passa a ser una caixa?
  • Monstres
    De nit, la casa s'omple de bestioles entranyables per donar i per vendre. Catalunya, terra de monstres.
  • Refredat
    Davant del problema del refredat els catalans tenim dues solucions: mocar-nos o fer muntanya amunt. Atxim! Salut!
  • Mala sort
    Des des de la mala sort simple, innòcua, fins a una mala sort espectacular...
  • Esmorzar
    Tres maneres d'anomenar el moment més feliç del dia: esmorzar, berenar i desdejunar. Bon profit!
  • Català infantil
    Entre els catalans de zero a dos anys, què és per a ells la bua, la teta, el titit, la xitxa, el bavi?
  • Daixonses
    Després de grans investigacions, nou de cada deu científics han arribat a la conclusió que els daixonses són el mateix que els dallonses...
  • Abundància
    Avui fem macedònia. Hi haurà macedònia per donar i per vendre. Voleu fer-ne un tastet?
  • Solter
    La cosa va de persones solitàries que busquen parella desesperadament.
  • Acabament de contes
    I vet aquí un gos, vet aquí un gat, que aquest conte s'ha acabat i bona nit i tapa't!
  • A parir panteres
    Un bon repertori d'insults en català.
  • L'any de la picor
    Diverses maneres de dir que fa molt temps i una mica més.
  • De color de gos com fuig
    Colors indefinits, foscos i bruts.
Data d'actualització:  18.11.2013