• Imprimeix

Coneishement e usatge

En çò que tanh ath coneishement deth catalan en Catalonha, un territòri abitat per 7,5 milions de persones, qu'enes darrèri 10 ans a recebut un flux migratòri de 1,7 milions d'estrangèrs, ei comprenut peth 95,2 % dera poblacion, liejut peth 79,1 %, parlat peth 73,2 % e escrit peth 55,8 %. Era conviuéncia damb eth castelhan e 300 autes lengües, ei era lengua iniciau deth 31 % dera poblacion de mès de 15 ans e era lengua abituau deth 36,3 %.

Ua des caracteristiques deth catalan ei era sua capacitat d’atraccion lingüistica, ei a díder, persones que lo considèren coma eth sòn idiòma maugrat que non ei era sua lengua prumèra o iniciau. En Catalonha, 750.000 persones, un 12,1 % dera poblacion mès grana de 15 ans, adòpten eth catalan maugrat qu'an d'autes origens lingüistics. Era capacitat d’atraccion deth catalan e eth sòn prestigi tanben se mesure a trauèrs dera transmission intergeneracionau dera lengua: Eth catalan auance ena transmission intergeneracionau, tant en conjunt dera societat catalana coma ena màger part des sectors sociaus.

Sistèma d'Indicadors Lingüistics

Seleccion d'indicadors que permet hèr un seguiment des coneishements e usatges lingüistics enes diuèrsi encastres dera societat. Ei ua pèça clau laguens era estructura d’estudis e indicadors de politica lingüistica. Se neurís de totes es hònts de donades disponibles damb donades sociolingüistiques e, ath madeish temps, permet generar esturments de difusion e sintèsi.

Eth catalan en chifres

Sèrie de pindoles qu´aufrissen es donades mès destacades sus era lengua catalana a partir de hònts d’estadistica oficiau e d’institucions e organismes que trebalhen en diferènti aspèctes dera lengua catalana.

Informacion restacada

Informes de politica lingüistica

Arrepòrt annau elaborat pera Direccion Generau de Politica Lingüistica (DGPL) que conten es accions mès significatiues en matèria de politica lingüistica realizades pendent er an e donades a propòs dera situacion dera lengua catalana en diuèrsi encastres dera societat. Dedique tanben un apartat ara situacion dera lengua occitana e ara lengua de signes catalana, ath quadre legau, ath budget e ara estructura institucionau.

D’acòrd damb era Lei 1/1998, de 7 de gèr, de politica lingüistica, era DGPL presente cada an aguest arrepòrt en Parlament de Catalonha e lo deu sométer ara aprobacion deth Conselh Sociau dera Lengua Catalana.

Informacion restacada