• Imprimeix

Eth catalan, lengua romanica

Eth catalan ei ua llengua indoeuropèa descendenta deth latin que forme part dera familha des lengües romaniques occidentaus coma eth francés, er occitan, eth retoromanic, eth castelhan, eth galhèc o eth portugués. Coma lengua romanica occidentau eth catalan aucupe un lòc intermediari entre eth grop galloromanic (francés, occitan) e eth iberoromànic (castelhan, galhèc e portugués). Enquiath segle XV siguec adscrit ath prumèr grop, mès a partir d’aguest sègle s’a anat apropant ath dusau.

Es trèts caracteristics dera lengua catalana qu'en bèth cas compartís damb autes lengües son es següenti:

 

Ortografia

- Preséncia de la èla geminada, una èla dobla damb un punt volat ath miei (l·l, L·L

Vocalisme

- Ueit sons vocalics, des quaus sèt en posicion tonica::

[a], [ε], [e], [i], [ɔ], [o], [u]

Eth son [ˆɘ] apareish en posicion atona

- Neutralizacion de a, e atones en [ɘˆ] e de o atona en [u] en catalan orientau

- Aparicion soent de diftongs decreishents:

ai (mai, caire)                   au (trau, caure)

ei (eina, llei)                     eu (creure, heura)

oi (noi, boina)                   iu (niu, escriure)

ui (cuina, fruita)                ou (nou, pou).

Consonantisme

-I a vint-e-un sons consonantics:

1

[p]

pol, copa, cop

12

[ʒ]

gec, boja

2

[b]

bol

13

[tʃ]

txec, cotxe, maig

3

[t]

tic, rata, mot

14

[dʒ]

platja

4

[d]

dic

15

[m]

mat, amic, prim

5

[k]

col, roca, poc

16

[n]

nou, mina, n

6

[ɡ]

gat

17

[l]

laca, pala, pal

7

[f]

foc, bufar, baf

18

[ɲ]

nyap, canya, pany

8

[v]

vent, rave

19

[ʎ]

llac, callar, tall

9

[s]

suc, massa, dos, cel, oci, ça, plaça, lluç

20

[r]

cera

10

[Ζ]

zero, cosa, onze

21

[rr]

rosa, serra,

11

[ʃ]

xec, baixa, boix

 

 

- Preséncia dera ela palatau [ʎ] en totes es posicions: lloc, palla, clavell

- Mantieniment de grops consonantics finaus com ara:

-rt, -rd (curt, sord)             -rp, -rb (serp, corb)              -rc, -rg (corc, amarg)

-st (llest)                           -sp (cresp)                           -sc (tosc)

-lt (alt)                              -lp, -lb (talp, alb)                  -lc (calc)

-nt (vent)                          -mp (camp)                          -nc, -ng (ronc, sang)

Morfologia

- Preséncia de fòrça monosillabs:

un, dos, tres, cinc, sis, set, vuit, nou, deu, cent, mil

braç, cap, coll, cor, dent, dit, front, , nas, peu, ull

all, brou, carn, llet, nap, ou, pa, peix, sal, suc, vi

arç, clop, faig, om, pi, teix, tell, vern

blanc, beix, blau, falb, glauc, groc, gris, roig, verd

- En sistèma de pronòms personaus fèbles destaque eth pronòm nèutre ho, cas ben particular entre es lengües romaniques.

- Dues formes de passat: passat simple e passat perifrastic. Aguest darrèr format damb er auxiliar anar e er infinitiu deth vèrb corresponent (vaig + INF...).
Era dusau ei era unica que se hè a servir ena majoria des parlars.

passat simple                   passat perifrastic

parlí                                   vaig parlar

parlares                            vas parlar

parlà                                  va parlar

parlàrem                           vam parlar

parlàreu                            vau parlar

parlaren                            van parlar

Lexic

- Era basa lexicau ei latina (cadira, ull) damb bèth element preroman (esquerra, tancar). Ara ben, frut des influéncies istoriques i a manlèus d’origens diferènti: sustot germanics (blau, guerra), àrabs (setrill, magatzem), francesi (chalet, chofer), castelhans (taquilla, tarda), italians (espagueti, aquarel.la), anglesi (xou, càmping).

- Comparacion entre lengües romaniques

latin

catalan

occitan

francés

italian

espanhòu

portugués

romanés

patre

pare

paire

père

padre

padre

pai

tată

fīlĭu

fill

filh

fils

figlio

hijo

filho

fiu

tabŭla / mensa

taula

taula

table

tavola

mesa

mesa

masă

fenĕstra / ventu / januella

finestra

fenèstra

fenêtre

finestra

ventana

janela

fereastră

cocīna

cuina

cosina

cuisine

cucina

cocina

cozinha

bucătărie

formatĭcu / cāesu

formatge

formatge

fromage

formaggio

queso

queijo

brânză

lacte

llet

lach

lait

latte

leche

leite

lapte

capra

cabra

cabra

chèvre

capra

cabra

cabra

capră

nŏcte

nit

nuèch

nuit

notte

noche

noite

noapte

plŏia

pluja

pluèja

pluie

pioggia

lluvia

chuva

ploaie

aestīvu / verānus

estiu

estiu

été

estate

verano

verão

vară

Data d'actualització:  07.12.2016
Homilies

Homilies d'Organyà