• Imprimeix

Marc legau

LPL

Eth marc legau dera lengua catalana ei diuèrs segontes eth territòri. Andòrra, Catalonha, es Ilhes Balears, eth País Valencian, era Catalonha deth Nòrd, era Franja e er Alguer an diuèrsi grads de regulacion legau que van des dera oficialitat unica deth catalan (Andòrra) enquiara non-oficialitat (era Catalonha deth Nòrd, era Franja e er Alguer) en tot passar pera dobla oficialitat lingüistica catalan-castelhan (Catalonha, eth País Valencian e es Ilhes Balears).

 

Catalonha

Era lengua pròpria e oficiau de Catalonha ei eth catalan. Eth castelhan tanben ei oficiau coma lengua oficiau der Estat espanhòu. Era lengua occitana, denominada aranés en Aran, ei era lengua pròpia d'aguest territòri e tanben ei oficiau en Catalonha. Finaument, era lengua de signes catalana i a un reconeishement oficiau explicit.

Informacion restacada

Andòrra

D’acòrd damb er article 2.1 dera Constitucion deth 1993, eth catalan ei era unica lengua oficiau der Estat andorran. Era Lei d’ordenacion der usatge dera lengua oficiau, der an 2000, desplegue eth precèpte constitucionau.

Es Ilhes Balears

Era lengua catalana pròpria e oficiau des Ilhes Balears ei eth catalan, lengua que toti an dret de conéisher e de hèr a servir. Eth castelhan tanben i ei oficiau. Es institucions garantissen er usatge normau e oficiau des dus idòmes e meten es condicions entà qu´era igualtat plea des dues lengües, per çò que hè as drets des ciutadans, sigue efectiua.

Eth País Valencian

Era lengua pròpria e oficiau ei eth valencian, eth nòm que recep era lengua catalana en aguest territòri. Eth castelhan tanben i ei oficiau pr'amor qu'ei lengua oficiau en tot er Estat. Toti an dret a conéisher e a usar totes dues lengües e a recéber er ensenhament en valencian. Se previe un especiau emparament e per çò qu'ei dera recuperacion deth valencian. Era lei delimite es territòris enes que predomine er usatge d’ua lengua o der auta, coma tanben es que pòden èster exceptuadi der ensenhament e der usatge dera lengua pròpria deth País Valencian.

Era Catalonha deth Nòrd

Era legislacion lingüistica francesa ei delimitada per article 2 dera Constitucion qu'establís qu'era lengua dera Republica ei eth francés. Maugrat açò, ath long des ans i a auut ua tènue arreconeishença des lengües dites regionaus, coma eth catalan. Atau, es encastres coma en ensenhament, i a auut era possibilitat d’introdusir timidament er ensenhament deth catalan. Tot e qu´er an 2008 era Constitucion incorporèc eth precèpte peth quau es lengües regionaus pertanhen ar auviatge de França, eth poder legislatiu francés s’a negat (2015) a ratificar era Carta europèa des lengües regionaus o minoritàries e a refusat (2016) era aprobacion dera Lei de lengües regionaus, un tèxte que reclamaue fomentar er ensenhament, er usatge public e era preséncia enes mejans de comunicacion des lengües non-oficiaus en Estat francés, coma eth catalan. Atau donques, era preeminéncia deth francés ena vida publica ei absoluta.

Era Franja

Era Lei des Còrts d’Aragon d'usatge, proteccion e promocion des lengües e modalitats lingüistiques pròpries d'Aragon, deth 2013, afirme qu'a coma objectiu arreconèisher era pluralitat lingüistica d’aguest territòri e garantir as aragonesi er usatge des lengües e es sues modalitats lingüistiques pròpries. Atau madeish, afirme que vò propiciar era conservacion, recuperacion, promocion, ensenhament e difusion des lengües e modalitats lingüistiques pròpries d'Aragon enes sues zònes d'utilizacion istorica predominanta. Maugrat açò, aguesta Lei en vigor ne substituïc ua auta deth 2009 que mencionaue eth catalan e er aragonés coma lengües pròpries d’Aragon, precèpte qu'eth 2016 es naues Còrts aragoneses an recuperat.

Er Alguer

Era Constitucion italiana previé era proteccion des minories lingüistiques. Er an 1997 era lei regionau de promocion e desvolopament dera cultura e dera lengua de Sardenha s’adrece tant ath sard coma ara lengua catalana dera ciutat der Alguer. Er an 1999 eth catalan torne a gésser mencionat ena lei estatau dedicada a regular era tutèla des minories lingüistiques.

Data d'actualització:  26.01.2017