• Imprimeix

Origens e istòria

Era lengua catalana ei ua lengua romanica deth grop des neolatines, neishuda entre es sègles VIII e X en ua part de Catalonha, ena Catalonha deth Nòrd e en Andòrra, enes territòris der Impèri carolingi que formauen es comtats dera Marca Ispanica.

Es sègles XII e XIII s´estenec ara rèsta de Catalonha, ena major part deth País Valencian, enes Ilhes Balears, ena Franja (Aragon),ena ciutat sardanenca der Alguer e ena comarca murciana deth Carxe e era termièra lingüistica quedèc establerta ath finau deth regnat de Jaime I.

Actuaument, s’estien sus un territòri d’uns 68.730 km2 abitat per 13.740.000 persones pertanhentes a quate estats: Andòrra, Espanha, França e Itàlia.

 

Es prumèri tèxtes escrits en catalan coneishudi actuaument son fragments dera version catalana deth Forum Iudicum e eth sermonari Les Homilies d’Organyà, toti dus deth sègle XII.

Eth catalan auec ua considerabla expansion coma lengua de creacion e de govèrn (Cancelheria Reiau) entre es sègles XIII e XVI, temps en qu´era corona catalanoaragonesa estenec es sòns domènis pera Mediterranèa, en Sicília, Sardenha, Nàpols e tanben arribèc enquia Atenes. Entre es òbres literàries de relèu universau d’aguest periòde se pòden mencionar es de Ramon Llull, contemporanèu de Dante, es quate Cròniques (era de Jaime I o Libre dels fets, era de Bernat Desclot, era de Ramon Muntaner e era de Pere eth Cerimoniós), es òbres de Francesc Eiximenis, Anselm Turmeda, Bernat Metge, Ausiàs Marc o eth Tirant lo Blanc, considerada coma era prumèra novella modèrna dera literatura occidentau. Tanben son en catalan es grani tèxtes legislatius d’aguest temps, coma son es Furs de Valéncia, es Costums de Tortosa, es Usatges o eth Llibre deth Consolat de Mar, recuelh de leis de comèrç maritim que s’apliquèren en tota era Mediterranèa enquiath sègle XVIII. Era relacion damb Itàlia comportèc qu'ua des prumères arrevirades coneishudes dera Divina Comèdia siguesse era catalana d’Andreu Febrer e que tanben s´arrevirèssen ath catalan granes òbres dera literatura deth moment, coma ei eth cas deth Decameró.

Maugrat qu'era lengua catalana auec un accés auançat ara imprenta —com demòstre eth hèt qu'eth 1474 ja apareish eth prumèr libre estampat en catalan, Les trobes en Llaors de la Verge Maria—, enes sègles deth Reneishement e eth Barròc viuec ua etapa de decadéncia, per çò qu'ei dera literatura culta. Maugrat açò se mantenguec coma lengua dera legislacion e dera Administracion, e coma lengua populara. D’aguest periòde se pòt destacar era òbra de Josep Vicenç Garcia e Francesc Fontanella en Catalonha, Joan Ramis en Menòrca, e Lluís Galiana en Valéncia.

Dempús dera Guèrra des Segadors (1640-1659), es tèrres deth nòrd de Catalonha sigueren cedides ara corona francesa e, immediatament, eth catalan siguec proïbit ena educacion e enes usatges oficiaus. Ena Guèrra de Succession ara corona d’Espanha (1704-1714), es territòris dera antiga corona d’Aragon preneren partit en favor der archiduc Carles e lutèren ath costat des poténcies aliades. Per açò, dempús dera derròta d’Almansa (1707) e dera prenuda de Barcelona (1714) e de Malhòrca (1715), es territòris de parla catalana perderen es institucions pròpries e eth catalan siguec excludit dera legislacion e dera Administracion de justícia e municipau, der ensenhament e dera documentacion notariau e de comèrç.

En tot coïncidir damb es moviments deth romanticisme e deth nacionalisme en tota Euròpa, era lengua catalana viuec ua arrica Reneishença literària, er inici dera que se place simbolicament damb era publicacion dera òda Era Pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau, e que n'auec continuitat damb era produccion poetica, teatrau e narratiua de fòrça autors de Catalonha, es Ilhes Balears e eth País Valencian.

Ena dusau meitat deth sègle XIX, aguest moviment dèc òbres de nivèu universau e d’un gran èxit popular com son es de Jacint Verdaguer, autor des poèmes epics era Atlàntida e Canigó; Angel Guimerà, qu'autregèc nivèu literari ath teatre nacionau damb òbres coma Terra Baixa; Narcís Oller, autor de novèlles d’ua grana modernitat, coma ei eth cas de La febre d´or. Santiago Rusiñol, Joan Maragall, Ignasi Iglésias, Víctor Català, Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Joan Salvat-Papasseit, qu'incorporèc er usatge des calligrames, Josep Sebastià Pons e Bartomeu Rosselló-Pòrcel, son bèri uns des autors mès populars deth prumèr tèrç deth segle XX.

Parallèlament s’inicièren estudis sus era lengua e s’elaborèren diccionaris (coma es de Pere Labèrnia, Pere Antoni Figuera, Josep Escrig o Marià Aguiló), tractats de barbarismes e ortografies (coma es des malhorquins Antoni Cervera e Joan Josep Amengual o eth barcelonés Josep Balari), que son eth precedent immediat dera normativizacion modèrna iniciada a començament deth sègle XX.

Coetàneament, eth catalan s'introdusic ara prensa diària e periodica de tot eth territòri, tant d’abast nacionau coma locau e comarcau, damb diaris com La Renaixença, El Poble Català, La Veu de Catalunya e, mès tard, La Publicitat e El Matí, e revistes coma La Ignorància, El Mole, L’Avenç, e d’auti.

A començament deth sègle XX, en Catalonha eth catalanisme politic reivindiquèc er ensenhament dera lengua catalana e eth sòn usatge ena Administracion. Des des institucions de poder locau que controlèc e, fòrça especiaument, des dera Mancomunitat de Catalonha, Enric Prat de la Riba dèc un gran supòrt institucionau ath catalan damb era creacion der Institut d’Estudis Catalans (1907) e dera sua Seccion Filològica, eth prumèr president dera quau ne siguec eth malhorquin Mn. Antoni M. Alcover, er impulsor deth Prumèr Congrés Internacionau dera Lengua Catalana (1906) e deth Diccionari català-valencià-balear (1926-1962), òbra principau dera lexicografia catalana. Eth supòrt de Prat de la Riba e der Institut permeteren era institucionalizacion deth prètzhèt realizat per Pompeu Fabra entre 1913 e 1930 (normes ortografiques, gramatica, diccionari), damb eth quau eth catalan se dotèc damb ua normatiua unificada e modèrna.

Era Constitucion republicana de 1931 e er Estatut d’autonomia de 1932 permeteren en Catalonha recuperar era Generalitat, qu'eth catalan siguesse declarat lengua oficiau e era realizacion d’ua actiua politica de supòrt ath sòn ensenhament. Es Ilhes Balears e es tèrres valencianes, per contra, non arribèren a veir aprovadi es sòns estatuts d’autonomia.

Entre es ans 1939 e 1975, pendent era dictadura subsegüenta ara Guèrra Civiu (1936-1939), era persecucion deth catalan siguec intensa e sistematica, sustot pendent es ans quaranta e cinquanta. Eth regim de Franco proïbic er usatge dera lengua catalana ena educacion, ena edicion de libres, diaris o revistes, ena transmission de telegrames e es convèrses telefoniques en catalan. O sigue, tant enes usatges publics coma en bèri uns d’estrictament privadi. Era exibicion de pellicules ère forçosament en castelhan e eth teatre unicament podie èster representat en aguesta lengua, era unica que podie èster utilizada enes emissions de ràdio e de television. Era documentacion administratiua, notariau, judiciau o mercantil ère exclusivament en castelhan e era que se hège en catalan se consideraue nulla de plen dret. Era senhalizacion viària e era comerciau, era publicitat e, en generau, tota era imatge exteriora deth país ère en castelhan. Pendent eth decènni des cinquanta e des seishanta, era fòrta immigracion procedenta dera rèsta d’Espanha —en uns moments en qué cap des territòris de lengua catalana non disposaue de recorsi educatius ne de libertats democratiques— non se trobèc pas damb massa oportunitats de conéisher e apréner era lengua catalana, ath delà de bères iniciatiues volontaristes e semiclandestines.

Maugrat tot, era lengua catalana se mantenguec coma lengua de transmission familiara, tant en Catalonha e es Ilhes Balears, coma ena rèsta de territòris de parla catalana. En aqueth temps molti escrivans formadi ena epòca anteriora, bèri d’eri des der exili, com Josep Carner, Carles Riba, Josep Maria de Sagarra, Josep Vicenç Foix, Josep Pla, Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Pere Calders, Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés o Llorenç Villalonga escriueren òbres de gran relèu.

 

Ara mòrt deth dictador Franco (1975) e un còp recuperades es libertats democratiques, era Constitucion de 1978 reconeishec era pluralitat lingüistica e establic qu'es lengües espanhòles diferentes deth castelhan podien èster oficiaus d’acòrd damb es estatuts d’autonomia. Es estatuts de Catalonha (1979) e des Ilhes Balears (1983) reconeishien eth catalan coma lengua pròpria d’aguesti territòris e la declarèren lengua oficiau amassa damb eth castelhan, e tanben ac heren, damb era denominacion legau de valencian, eth deth País Valencian (1982). De manèra parallèla, era Constitucion d’Andòrra (1993) establic qu'eth catalan ei era lengua oficiau der Estat.

Ar emparament des estatuts, es parlaments autonòms de Catalonha, es Ilhes Balears e eth País Valencian aprovèren leis de supòrt ara lengua catalana, que la introdusiren ena escòla, era Administracion e es mejans de comunicación institucionaus.

En Catalonha, era Lei de normalizacion lingüistica, de 6 d'abriu de 1983, metec en marcha un procés que daue impuls ara recuperacion dera coneishença e usatge deth catalan sus tres grani èishi —institucionau, mejans de comunicacion e ensenyament—, es quaus an determinat es principaus linhes d'accion en aguest camin cap ara normalitat.

Des deth punt d'enguarda institucionau, Generalitat, Parlament, deputacions e ajuntaments adoptèren eth catalan coma lengua de comunicacion abituau, intèrnament e ena sua relacion damb era ciutadania. Eth compromís institucionau se refortilhèc damb era Direccion Generau de Politica Lingüistica, creada laguens era Generalitat de Catalonha coma òrgan d’analisi, direccion, planificacion, coordinacion e execucion dera sua politica lingüistica. Era Generalitat tanben refortilhèc eth supòrt ar Institut d'Estudis Catalans e metec en marcha organismes coma eth TERMCAT, que velhe pera terminologia des deth 1985, o eth Consòrci entara Normalizacion Lingüistica, que trabalhe des deth territòri entara estienuda dera coneishença e der usatge dera lengua catalana.

En çò que tanh ar ensenhament, eth 1982 s'iniciaue en Catalonha eth modèu de conjoncion lingüistica, damb eth quau eth catalan ei era lengua veïculara ena escòla. Se tracte d’ua experiéncia de referéncia internacionau, eth balanç positiu que ne quede reflectit enes donades mès recentes sus era coneishença deth catalan en mainatges e joeni.

Fin finau, per çò que tanh as mejans de comunicacion, des deth 1976 s’an anat creant mejans de comunicacion entre es quaus cau destacar, peth sòn abast e era sua difosion, Television de Catalonha, Ràdio 4, Catalonha Ràdio e RAC1 en Catalonha. Aué, entre publics e privadi, i a mès de 20 canaus de television en catalan, e mès de 100 emissores de ràdio. En Catalonha, eth Hilat de Comunicacion Locau remasse ua grana quantitat de ràdios e televisions locaus. Eth catalan tanben a anat recuperant preséncia ena prensa, de manèra qu'actuaument i a mès de 30 diaris impresi e digitaus en catalan e mès de 150 revistes.

Eth sègle XXI place era lengua catalana entre es 100 prumères lengües mès parlades deth mon.

Era preséncia sociau dera lengua catalana en Catalonha ar inici deth sègle a estat condicionada per dus hèts notables: eth laueg de poblacion immigrada (en 2015 èren pòc mès d’1 milion de persones, eth 13,7 % dera poblacion) e era emergéncia des tecnologies dera informacion e era comunicacion. Eth prumèr cas a subervengut en grad de coneishença deth catalan e en besonh de contunhar en tot trabalhar entà generalizar er accés ara coneishença dera lengua ara poblacion nauvenguda.

Per çò que hè ath mon digitau, eth catalan ei present damb fòrça enes diferenti entorns e hilats. Ei un fenomèn d’abast mondiau, e en tot tier en compde es chifres de poblacion catalanofòna, ei remercabla eth posicionament e nivèu d’usatge deth catalan laguens es tecnologies dera informacion e era comunicacion. Se poirie destacar, per exemple, era Viquipèdia (version catalana dera Wikipedia), que ja recuelh mès d’1.000.000 d’articles; o Twitter, a on ei era 19au lengua mès hèda a servir. Eth domeni.cat –disponible des deth 2005 gràcies ara mobilizacion dera societat civiu– non a parat de créisher: mès de 50.000 webs damb aguest domeni er an 2011.

En aguest començament deth sègle XXI, maugrat eth dinamisme lingüistic dera societat catalana, era lengua catalana contunhe patint era actitud obstruccionista der Estat espanhòu en toti es territòris de parla catalana coma ac verifique, entà citar dus exemples, eth hèt qu'eth catalan encara ara non sigue lengua oficiau dera Union Europèa o qu´er usatge deth catalan enes senténcies judiciaus se place eth 2015 en un 8,4 %.