• Imprimeix

Lenga occitana

La lenga occitana es una lenga romanica occidentala. Las denominacions "occitan" e "lenga occitana" provenon del latin hoc ‘aiçò’, qu'en occitan deven òc. Justament d’aquel meteis tèrme tanben deriva lengadocian, qu’es devengut uèi lo nom d’un dels dialèctes. Aital se passèt tanben amb las denominacions provençal, lemosin o gascon, que foguèron emplegadas per nomenar l’occitan en divèrses moments istorics. Se calcula que la lenga es parlada per 3 milions de personas.

L’occitan ancian e modèrne se dividís en las varietats dialectalas seguentas: lo lemosin, l’auvernhat, lo vivaroalpenc, lo gascon, lo lengadocian e lo provençal.

Occitan e catalan son doas lengas geograficament pròchas, amb de contactes e de parallelismes istorics e tanben amb una granda afinitat en las estructuras lingüisticas.

Occitan

Català


Adieu-siatz / adishatz

Mercés (plan)

Òc, non / non (o) sabi pas

Benvengut -uda, coma va, va plan?

Perdon, perdonatz-me, se vos plai

Qui, que, quand, quant, ont, coma

Non (o) compreni pas

Cèrqui, cercam, cercatz

Trabalhar, beure, manjar, dormir


Bon dia / adéu-siau

Mercès (pla)

Sí, no / no (ho) sé pas

Benvingut -uda, com va, va bé?

Perdó, perdoneu, si us plau

Qui, què, quan, quant, on, com

No (ho) comprenc pas

Cerco, cerquem, cerqueu

Treballar, beure, menjar, dormir

Data d'actualització:  09.11.2010